Ja som aquí

És curiós l'efecte rejovenador que et proporciona una activitat. L'altre dia, més enganyat que conscient, vaig començar un curs de barranquisme... interessant, divertit i sobretot, molt actiu...

Ja portem dues sortides, algunes més remarcables que d'altres, però al cap i a la fi, no deixen de ser experiències úniques, alliberadores d'energies i estress...

D'aquí a unes tres setmanes es casa la Mar. Repassant el nostre passat, des de que la vaig conèixer fins ara hi ha hagut de tot, moments més aproximats i etapes de més llunyador, però en el fons, sempre ha estat la Mar, dins i fora del meu cor... Estic molt content, realment molt content, tot i que a vegades no li demostri suficientment... fa massa temps que ens coneixem...

Parlant de casaments, molt emotiu el d'en Martí i la Marta... diferent, familiar, entrenyable... Tot i que en Martí fa temps que viu amb la Marta, aquest pas a la seva vida m'ha fet sentir orgollós de poder particiar-hi. En Martí sempre serà en Martí, encara que no ho sembli, no es noti, és un mosqueter.

Perdre la infantesa

És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça mentzina, amb perles a cada mà, visc al cor d'una petxina...

La frase de la meva infantesa. Fou un dia a l'escola que ho vaig sentir... em va encisar... perquè ara costa tant de que les coses il.lusionin? és un estat d'ànim temporal o ja fa massa temps que dura... el temps passa i les il.lusions s'ombregen.

Cop de timó! no hi ha temps per perdre doncs ja s'ha fet camí. No serveix el "què faràs quan siguis gran?" s'ha de tornar als orígens; la rialla perduda i la llibertat sincera... quan vaig perdre la infantesa?

Es perd la infantesa?

Després de la tempesta...

Sempre ve la calma... d'això es tracta, d'anar amunt i avall, de dreta a esquerra... moure's, no estar-se quiet. Motivar-se, riure, relativitzar lescoses supèrflues, que si fem comptes, són la majoria...

Começa l'estiu, temps de color i llum... bon moment per actualitzar les teves reserves... sino, quan?

Any nou vida nova

La típica frase més voluntariosa i anelhada que efectiva.... però si hi ha d'haver algun canvi és per aquestes dates... realment cal algun canvi? Avui no. Demà?

Avui és un altre dia...

Què passa quan et fas gran, ple d'inquietuds i preguntes sense respostes.... que tampoc són convincents per a tu mateix....? Saps el què es vol... si? no? o realment no estàs preparat per la resposta.... les conseqüències.... el canvi radical....

Un canvi... sembla eslòguen polític.... però ha de ser un canvi personal...

Un canvi... uf!... quina mandra.... però necessari...

Som-hi! demà serà un altre dia, amb més complicacions i intents de tirar endevant per tota aquesta gent que ho espera de tu... la responsabilitat així ho mana.

Demà serà un altre dia... espero...

dia intrascendent

Ara, a ulls clucs i ment espessa és quan faig el repàs de la jornada... intrascendent? alguna novetat destacable? remarcable? realment val la pena la reflexió nocturna un cop ja l'has passat? em servirà aquest per ser demà millor persona?....

Un dia espès.... literalment...

Vull dormir.... somiar... ser lliure... millor; sentir-me lliure....

Inici de l'obertura

Això d'obrir els pensaments al vent em resulta sorprenent, intrigant i al mateix exitant...

No sé què serà, ni diré, ni ocultaré, però el més important és que ara per ara és, i el lema "carpe diem" és un dels meus predilectes... o sigui que vent, allà vinc...