Reflexions efímeres

06 de juliol 2006

Perdre la infantesa

És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça mentzina, amb perles a cada mà, visc al cor d'una petxina...

La frase de la meva infantesa. Fou un dia a l'escola que ho vaig sentir... em va encisar... perquè ara costa tant de que les coses il.lusionin? és un estat d'ànim temporal o ja fa massa temps que dura... el temps passa i les il.lusions s'ombregen.

Cop de timó! no hi ha temps per perdre doncs ja s'ha fet camí. No serveix el "què faràs quan siguis gran?" s'ha de tornar als orígens; la rialla perduda i la llibertat sincera... quan vaig perdre la infantesa?

Es perd la infantesa?